Resultats de la cerca

La recollida d’almoines entre els fidels és molt antiga sant Pau ja recaptà per als “pobres” de Jerusalem Com a part de la litúrgia de la missa, apareix vers el s XII, quan l’ofrena en espècies pa, vi, cera, oli començà d’ésser substituïda per una aportació en diners Des del segle III hi havia el costum de llegir públicament la llista de donants díptics

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…

Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una producció…

Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com a impulsor d…

Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just Desvern 1956…

Començà a guanyar-se la vida amb ocupacions diverses i finalment com a empleat de banca, feina que compaginà amb la d’illustrador en revistes de còmics L’any 1951 fou contractat per la revista TBO , a la qual es vinculà fins al seu final La seva aportació més destacada fou la continuació, a partir del 1969, de la illustració de les vinyetes de La familia Ulises , sèrie creada per  Marí Benejam , imitant-ne l’estil a la perfecció, historietes que no volgué signar mai Publicà també historietes d’altres personatges de la seva autoria, dels quals en destaca Los Kakikus  1963 Sovint…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval…