Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Manuel Ciges Aparicio
Història
Literatura
Periodisme
Política
Novel·lista, periodista i polític.
Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
vident
Religió
Persona afavorida per una presumpta revelació sobrenatural, especialment una aparició.
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
Pere I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (927-969).
Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís
La Recompensa del Trabajo
Història
Societat de resistència dels sabaters de Llucmajor fundada el 1901.
Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets
Nicolas Perrenot de Granvelle
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme
la Febre d’Or
Història
Nom amb el qual és designat a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or
zhou
Història
Membre de la segona dinastia xinesa (~1122-1221 aC), originària probablement de Shanxi, al NW de la Xina, que conquerí els territoris de la vall del Huang He dominats pels dinastes shang (~1122).
Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina