Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
cos
Filosofia
Religió
Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα en un sentit…
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat individual de l…
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial descobrí que la…
atribut
Religió
Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu, com la simplicitat, la bondat, la saviesa, l’omnipotència, les quals, en realitat, s’identifiquen amb la seva essència.
camí de sagraments
Religió
Camí utilitzat per anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé en les antigues processons rurals;.
el seu ús el transforma en públic fins a la casa on acaba a condició que aquesta continuï essent habitable per tant, no és suficient que hagi estat utilitzat per al salpàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina