Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
antroposofia
Filosofia
Religió
Corrent teosòfic, desenvolupat pel filòsof austríac Rudolf Steiner, segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans.
Aquestes, que són independents dels sentits, poden ésser desenvolupades gràcies a l’estudi de la ‘ciència espiritual’ Per promoure aquest coneixement, Steiner creà el 1912 la Societat Antroposòfica
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la unitat política…
Ràdio Estel
Ràdio i televisió
Religió
Emissora radiofònica fundada a Barcelona l’any 1994 i patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona.
Combina la programació musical amb espais d’informació i de formació d’orientació cristiana El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la collaboració amb Ràdio Principat, de l’Urgell A través d’aquesta emissora, els programes de Ràdio Estel es poden escoltar a l’Alt Urgell i a Andorra El mateix any obtingué una nova freqüència a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2000 li permeté ampliar la seva zona de cobertura i atènyer les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el…
El Pregó

Número 1 de la revista El Pregó (1994)
© El Pregó
Religió
Revista
Revista bimensual fundada a Barcelona l’any 1994 per un grup de catòlics catalans d’orientació progressista, que ofereix informacions i opinions sobre la realitat eclesial.
Han estat directors Casimir Martí 1994-2014 i Pere Codina i Mas des del 2014
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè…
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral, la blasfèmia…
bilocació
Religió
Presència simultània d’una persona en més d’un lloc.
Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri
bi
Religió
Objecte ritual xinès de forma circular amb un forat central que representa el cel, rodó en la simbologia xinesa, oposat a la terra quadrada.
Aquesta forma és reproduïda en joiells i amulets de jade des de la dinastia xinesa Shang ss XVI-X aC
betil
Religió
Pedra sagrada sense polir o tallada toscament, que al Pròxim Orient hom creia, a l’antiguitat, estatge d’un déu.
Un betil famós és la Pedra Negra de la Meca, venerada ja abans de Mahoma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina