Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
direcció espiritual
Religió
Cristianisme
Mestratge en les coses de l’esperit.
Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la Devotio Moderna,…
profà | profana
Religió
Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
Equival a irreverent, indigne, impiu, sacríleg
sacrosant | sacrosanta
Religió
Sagrat i sant.
És usat emfàticament com a superlatiu de sagrat, referit a persones, institucions, coses o llocs sagrats
santedat
Religió
Cristianisme
Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu.
Equival pràcticament a sacralitat en tant que expressa separació del profà
profà | profana
Religió
Que no té caràcter sagrat.
És correlatiu al concepte de sagrat, que és a la base de tota religió La sacralització de persones, objectes, llocs, dies, etc, allibera la resta, bo i permetent una activitat normal sense cauteles sacrals Amb aquesta connotació negativa, d’estranyesa a les coses religioses, hom parla d’història profana, música profana, etc
venerar
Religió
Retre culte (als àngels, als sants o a les coses sagrades).
Amb relació a Déu, hom parla, més pròpiament, d' adorar
consensus fidelium
Religió
Expressió llatina, que significa ‘consens dels fidels’, amb què hom designa el criteri de veritat religiosa consistent a considerar definitiu allò que creu tota la comunitat.
El cristianisme pensa que la totalitat dels fidels, pel fet d’haver rebut l’Esperit, no es pot equivocar quan expressa acord universal en les coses de fe i costums També l’islam reconeix que la comunitat mai no estarà d’acord en l’error, sinó en la veritat, bé que l’abast d’aquest acord popular iǧmā' no tingui sempre una mateixa interpretació
pur | pura
Religió
En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures.