Resultats de la cerca

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en…

Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil

Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a…

En el cristianisme, primera persona de la Trinitat, anomenat també Déu Pare i Pare etern

Conegut a través dels llibres de l' Èxode i del Deuteronomi , constitueix el nucli de l' aliança del Sinaí aliança 7 i acompleix una doble funció d’organització social i religiosa i d’exhortació a una relació personal amb Déu i la seva llei

Al segle IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos…

Es dóna en un grau major o menor en totes les religions, en tant que les representacions que l’home fa de Déu són determinades sovint per la manera d’ésser pròpia del mateix home És la forma pròpia de les religions politeistes i de les mitologies Xenòfanes s VI aC havia ridiculitzat ja les contradiccions d’un antropomorfisme exagerat

La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La…