Resultats de la cerca

En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia

Era usat segons l’antic ritual hebraic, durant la setmana de Pasqua Emprat també des de l’antigor per l’Església armènia, actualment el fa servir també la litúrgia catòlica occidental en la celebració de l’Eucaristia

En el cristianisme també és anomenat vas litúrgic , i és destinat, amb una consagració o benedicció especial, a l’administració dels sagraments vasos dels sants olis, copó, píxide, custòdia, etc o a la celebració de l’eucaristia calze i patena

Consistia en una explicació dels ritus sagrats i de llur contingut doctrinal En el cristianisme tenia aquest caràcter la catequesi baptismal, una part de la qual, la darrera etapa, contenia l’explicació dels ritus i del sentit dels sagraments de la iniciació cristiana baptisme, confirmació, eucaristia

Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió tribal Entre…

Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…

Practicat al llarg del temps amb diversa rigor i guardat generalment des de la fi del dia anterior, l’Església Catòlica l’ha reduït actualment a una hora abans de combregar l’aigua i qualsevol tipus de medicació no trenquen el dejuni

L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge hitites…