Resultats de la cerca

Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania

Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…

El cristianisme pensa que la totalitat dels fidels, pel fet d’haver rebut l’Esperit, no es pot equivocar quan expressa acord universal en les coses de fe i costums També l’islam reconeix que la comunitat mai no estarà d’acord en l’error, sinó en la veritat, bé que l’abast d’aquest acord popular iǧmā' no tingui sempre una mateixa interpretació

Aquest terme ha estat aplicat, dins la tradició catòlica, als fidels Església discent , en contraposició a la jerarquia Església docent

Entre els israelites l’almoina tenia una significació àmplia qualsevol mena d’ajuda donada a un necessitat i qualsevol prova de misericòrdia de Jahvè envers el seu poble En forma d’ajuda material és recomanada d’una manera notable al llibre de Tobit Pel cristianisme és una acció normal i una conseqüència lògica del manament de l’amor fraternal Tot i amb això, hom comença a considerar-la com un exponent de situacions socials injustes que cal que siguin substituïdes per les justes que la facin innecessària Després de la reforma disciplinària sobre l’abstinència i el dejuni, hom mana als …

En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia

L’Església Catòlica recomana als fidels la mortificació per resistir les passions carnals i els apetits corporals —en aquest sentit prescriu el dejuni i l'abstinència en determinats dies de l’any—, i alhora la presenta com a complement voluntari als sofriments redemptors de Crist

La recollida d’almoines entre els fidels és molt antiga sant Pau ja recaptà per als “pobres” de Jerusalem Com a part de la litúrgia de la missa, apareix vers el s XII, quan l’ofrena en espècies pa, vi, cera, oli començà d’ésser substituïda per una aportació en diners Des del segle III hi havia el costum de llegir públicament la llista de donants díptics