Resultats de la cerca

L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…

Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar…

El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…