Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
profeta
Religió
Bíblia
El qui, inspirat per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment.
Originàriament és el qui parla en nom del déu i n'anuncia la voluntat Així, entre els grecs, era el qui interpretava els oracles oracle també entre els hebreus el nabí era bàsicament un visionari extàtic D’ací vénen els sinònims de vident, endeví Al llarg de l’evolució del profetisme bíblic, el mot finalment indicà només els homes reconeguts com a autèntics inspirats, que rebien les comunicacions divines també en somnis o en visions, o per inspiració interior, i sovint eren taumaturgs Llur paper fou decisiu en la vida del poble d’Israel La tradició judeocristiana n'ha reservat el nom, ultra…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del…
eternitat
Filosofia
Religió
Caràcter d’allò que és fora del temps.
Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio En la teologia, l’eternitat és només atribut diví
profecia
Religió
Bíblia
Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.
Originàriament indicava la interpretació d’un oracle i la mateixa paraula inspirada pel profeta A Israel indicava tota predicació d’un profeta, referida generalment a la situació present del poble, per cridar-lo a convertir-se, per confortar-lo en l’adversitat la referència al futur només apareix en les amenaces o en les promeses de salvació
apocalipsi
Religió
Antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur.
La més coneguda és l'Apocalipsi de Joan Evangelista
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…
Religió 2017
Religió
Religió catòlica El 2017, la tasca apostòlica del papa Francesc va estar marcada per dos eixos l’ecumenisme amb la interconfessionalitat i la pobresa com a repte global En aquest sentit, el sant pare va insistir en diverses ocasions en la necessitat de centrar-se en la realitat que viuen les persones més desafavorides, i és per això que el Vaticà va acollir el mes de novembre la Jornada Mundial dels Pobres Pel que fa a viatges pastorals i pelegrinatges, el bisbe de Roma va fer cinc sortides a Itàlia Cesena i Bolonya, Bozzolo Cremona i Barbiana Florència, Gènova, Carpi i Milà Els quatre…
Religió 2013
Religió
Religió catòlica A les 1908 del dimecres 13 de març la fumata blanca de la xemeneia de Sant Pere es va enlairar cap al cel per indicar l’elecció d’un nou papa Els cardenals van aconseguir escollir el successor de Benet XVI el segon dia del conclave El cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio Buenos Aires, 1936 es va convertir, d’aquesta manera, en el nou papa Francesc, el primer llatinoamericà i el primer jesuïta a ocupar la càtedra de Pere Va ser escollit a la cinquena votació del conclave que cercava el successor del cardenal Joseph Ratzinger El papa Benet XVI va anunciar l’11 de febrer, a 85…