Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
justícia
Filosofia
Religió
Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.
Per al catecisme catòlic és la segona de les virtuts cardinals En la Bíblia és sinònim de misericòrdia, i indica l’obra salvadora de Déu, bé que aquesta idea coexistia amb la d’una reciprocitat entre Déu i el poble en el marc de l’Aliança si el poble és fidel, Déu també ho serà En el pensament paulí, però, preval la primera idea, que es resol en la de justificació
miracle
Religió
Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una…
lledània
Religió
Cadascuna de les processons de pregàries que hom feia per Sant Marc (lledànies majors) i els tres dies abans de l’Ascensió (lledànies menors), en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme.
Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques
reliquiari
reliquiari de fusta de Sant Martí de Puig-reig, decorat amb motius arquitectònics d’estil llombard (s XIII)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Cristianisme
Capsa, estoig, de material i forma variats, on hom conserva una relíquia o relíquies.
Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…
Butllari de Catalunya
Diplomàtica i altres branques
Religió
Història
Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).
Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
cristianisme

Expansió del cristianisme a Europa i a la conca mediterrània fins al s X
© fototeca.cat
Religió
Conjunt d’Esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta…
Religió 2013
Religió
Religió catòlica A les 1908 del dimecres 13 de març la fumata blanca de la xemeneia de Sant Pere es va enlairar cap al cel per indicar l’elecció d’un nou papa Els cardenals van aconseguir escollir el successor de Benet XVI el segon dia del conclave El cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio Buenos Aires, 1936 es va convertir, d’aquesta manera, en el nou papa Francesc, el primer llatinoamericà i el primer jesuïta a ocupar la càtedra de Pere Va ser escollit a la cinquena votació del conclave que cercava el successor del cardenal Joseph Ratzinger El papa Benet XVI va anunciar l’11 de febrer, a 85…