Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
logos
Filosofia
Religió
Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonalmental en la filosofia d’Occident i, consegüentment, en la teologia cristiana tradicional.
Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria s I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica tardana…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama…
totemisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Religió
Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…
mite
Filosofia
Religió
Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses.
El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el…