Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
pur | pura
Religió
En moltes religions, no contaminat per contacte amb persones o coses impures.
rosari
Religió
Cristianisme
Nom genèric que hom dóna a diversos enfilalls de grans destinats a comptar pregàries en moltes religions.
estat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Estat o situació existencial que moltes religions suposen com a propi de la humanitat en els seus orígens, en contraposició al seu estat actual.
L’estat original és típicament comprès com una situació en què l’home gaudia d’una felicitat plena, era lliure del dolor i de la mort i posseïa unes qualitats o uns dons preternaturals preternatural
pia
Religió
Dedicada a obres de caritat.
En aquest sentit sol formar part de la denominació oficial de moltes institucions de caritat, portades generalment per religioses
Bernarda Romero
Literatura catalana
Religió
Poetessa.
Monja bernarda del monestir de Gratia Dei Concursà amb èxit, sempre en castellà, en els certàmens poètics celebrats a València el 1592, el 1602, el 1606, el 1608, el 1619 i el 1621 moltes d’aquestes composicions es publicaren en els reculls poètics corresponents Fou elogiada per Gaspar Aguilar
,
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
sincretisme
Filosofia
Religió
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana
anacoreta
Religió
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, pregària i mortificació.
Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre