Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
superstició
Religió
Atribució d’una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.
Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc, bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc l’ha…
pia
Religió
Dedicada a obres de caritat.
En aquest sentit sol formar part de la denominació oficial de moltes institucions de caritat, portades generalment per religioses
professió de fe
Religió
Cristianisme
Dret canònic
Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.
Sintetitza l’essencial de la doctrina religiosa en una fórmula aprovada símbol Té un caràcter públic i oficial en determinades ocasions a la litúrgia eucarística, al baptisme, en ocasió de concilis, etc
generacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.
Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini
mitraisme
Religió
Religió mistèrica de Mitra
.
Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme
confessionalitat
Religió
Política
Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d’una institució o àdhuc d’un estat.
sincretisme
Filosofia
Religió
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…
Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
Religió
Entitats culturals i cíviques
Associació erigida el 1223 per l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.
Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…