Resultats de la cerca

el seu ús el transforma en públic fins a la casa on acaba a condició que aquesta continuï essent habitable per tant, no és suficient que hagi estat utilitzat per al salpàs

Sintetitza l’essencial de la doctrina religiosa en una fórmula aprovada símbol Té un caràcter públic i oficial en determinades ocasions a la litúrgia eucarística, al baptisme, en ocasió de concilis, etc

El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat

Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions

Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…

L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…

Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…

N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…

La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…

Conegut en la Bíblia, per tal d’evitar els abusos i el vessament de sang innocent, hom construí ciutats d’asil asil 1 4