Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
supersubstancial
Religió
Espiritual.
En determinats corrents teològics, sobretot de caràcter místic, és dit de Déu com a absolutament transcendent
monogenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que sosté que el gènere humà procedeix d’una sola parella.
Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el…
antropologia teològica
Antropologia
Religió
Branca de la teologia sistemàtica que estudia les afirmacions de la doctrina cristiana sobre la persona humana, analizant-ne la connexió interna i fent-les accessibles als homes i les dones d’avui.
Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…
Frederic Raurell i Ges
Bíblia
Religió
Biblista.
Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
teologia feminista
Religió
Modalitat de la teologia de l’alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir en la fe cristiana les bases de l’emancipació femenina, tot partint del missatge de llibertat i igualtat contingut en l’evangeli.
És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica dela dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…