Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ràdio Estel
Ràdio i televisió
Religió
Emissora radiofònica fundada a Barcelona l’any 1994 i patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona.
Combina la programació musical amb espais d’informació i de formació d’orientació cristiana El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la collaboració amb Ràdio Principat, de l’Urgell A través d’aquesta emissora, els programes de Ràdio Estel es poden escoltar a l’Alt Urgell i a Andorra El mateix any obtingué una nova freqüència a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2000 li permeté ampliar la seva zona de cobertura i atènyer les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia,…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…
texts de les piràmides
Religió
Col·lecció de sortilegis (700 en total), inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies, destinats a protegir el rei o la reina en el seu viatge a l’altre món i a proporcionar-li un lloc entre els déus.
Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar heliopolitana i d’…
vedisme
Religió
Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el N de l’Índia a partir del 1500 aC.
El xoc entre la cultura nòmada dels invasors aris i la cultura sedentària dels habitants de les ciutats estat de la vall de l’Indus, juntament amb les tensions creades dins la comunitat ària entre certs grups guerrers i diversos clans patriarcals, que mostraven una certa tendència a arribar a compromisos culturalment i religiosament perillosos amb els habitants de les ciutats estat, i sobretot el geni religiós dels riṣi vèdics, foren factors decisius d’aquesta transformació El resultat fou l’afirmació dels valors de la vida nòmada i el menyspreu de la vida de la ciutat, l’exaltació de les…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
ascetisme
Religió
Esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, renúncies voluntàries de plaers lícits i, a vegades, fins i tot imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.
El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula engloba,…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…