Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
retina
Tall de la retina que mostra la seva estructura: 1, membrana limitadora interna; 2, capa de fibres del nervi òptic; 3, capa de fibres ganglionars; 4, capa plexiforme interna; 5, capa nuclear interna; 6, capa plexiforme externa; 7, capa nuclear externa; 8, membrana limitadora externa; 9, capa de cons i bastonsets; 10, epiteli pigmentari
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i…
escotoma
Oftalmologia
Defecte dins el camp visual caracteritzat per la visió d’una taca fosca, que és la manifestació de la visió abolida en una petita àrea de la retina.
Entre les diferents classes d’escotoma hi ha l' escotoma fisiològic , conegut com a taca cega de Mariotte , que correspon a l’entrada del nervi òptic dins l’ull
Allvar Gullstrand
Oftalmologia
Oftalmòleg suec.
Inventà la làmpada d’escletxa i investigà el sistema òptic del globus ocular El 1911 li fou concedit el premi Nobel de medicina per les tècniques de biomicroscòpia còrnia que introduí i desenvolupà
amaurosi
Oftalmologia
Pèrdua total de la visió d’un ull o de tots dos, en especial quan aparentment no existeix cap alteració ocular.
Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc
Francesc Paniello i Grau
Política
Oftalmologia
Metge oftalmòleg i polític.
Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en…
glaucoma
Oftalmologia
Augment de la pressió intraocular que, en privar l’ull de la necessària irrigació sanguínia, provoca l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.
Més freqüent en els homes que en les dones, segueix normalment una evolució crònica, però presenta de vegades una forma aguda, molt dolorosa, acompanyada de pèrdua de la visió
ulleres
Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest tipus les…