Resultats de la cerca

L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços…

Cada tipus de solc exigeix una determinada punta d’agulla Han estat utilitzades agulles metàlliques primerament d’acer en els discs de solc normal, i després de metall dur, però actualment, amb els discs de microsolc, les agulles solen ésser de safir o bé de diamant Aquestes darreres tenen una durada unes 10 vegades superior a les de safir

Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria…

El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i…

El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos…