Resultats de la cerca

Aquest fenomen biològic és característic dels processos infectius aguts

La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal

Aquesta malaltia afecta aproximadament el 15% de la població, i sovint se n’associen els episodis més aguts a fases de tensió o estats d’angoixa, els quals, tanmateix, no se’n poden considerar les causes Entre aquestes, encara no ben esclarides, hom ha assenyalat la intolerància o les allèrgies a determinats aliments, les alteracions hormonals que podrien explicar l’elevada correlació amb la prevalença del còlon irritable en les dones i, darrerament, l’activitat immunitària excessiva en l’intestí gros

Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…

Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses En un estadi…

Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit…

En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina

Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…

És deguda a situacions que comporten un augment del pH o una disminució de la concentració de calci extracellular, com l’alcalosi, l’hipoparatiroïdisme, la deficiència de vitamina D i la hiperventilació Es caracteritza per l’espasme tònic, dolorós i simètric de les extremitats