Resultats de la cerca

Pot ésser constituït per materials diversos detrits cellulars, moc, sang, pus, substància caseosa o microorganismes

Pot tractar-se de líquids sèrum, sang, pus, solució anestèsica, gasos gangrena gasosa o elements cellulars metàstasi cancerosa Un cas particularment interessant és el de la infiltració inflamatòria inflamació

El líquid transsudat es caracteritza pel fet de tenir una densitat inferior a 1,015, una concentració de proteïnes inferior a la meitat de la de la sang i una activitat de l’enzim lactodeshidrogenasa inferior a 200 unitats/ml Habitualment és també pobre en continguts cellulars

Té un creixement molt ràpid i pot ser benigne o maligne en funció de les alteracions cellulars del component connectiu Quan és maligne es pot anomenar cistosarcoma filloide En qualsevol cas, el tractament és l’extirpació completa del tumor En cas de malignitat triga molt a provocar metàstasi i, per tant, l’extirpació quirúrgica implica un bon pronòstic

De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…

Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’augment de la…

N'hi ha quatre d’importants policitèmia vera, mielofibrosi o metaplàsia mieloide, leucèmia mieloide crònica i trombocitopènia essencial

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…

Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…