Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
paràlisi cerebral infantil
Patologia humana
Afecció no progressiva, deguda a lesions cerebrals que poden ésser produïdes per traumatismes cerebrals provocats per un part difícil, lesions congènites, infeccions prenatals o àdhuc conflictes del Rh.
Els infants afectats presenten defectes motors espàstics es mostren feixucs en el caminar i àdhuc solen córrer, riure o cridar d’una manera estranya La malaltia pot afectar amb més o menys severitat la capacitat intellectual de l’infant
fotofòbia
Patologia humana
Por a la claror causada per la impressió penosa i àdhuc dolorosa que produeix.
Aquest símptoma es dona en afeccions oculars conjuntivitis, ceratitis, etc i també en determinades afeccions cerebrals meningitis
traumatisme
Patologia humana
Procés traumàtic.
Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions del jo, les crisis…
senilitat
Patologia humana
Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.
Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc o àdhuc per factors hereditaris Caracteritzada per una disminució de funcions primàries desgana, insomni i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius amb afebliment intellectual, fatigabilitat i…
angina de pit
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.
L’any 1768, el metge anglès W Heberden en féu la millor descripció El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol generalment l’esquerre, i a les vèrtebres dorsals Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta…
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
hidronefrosi
Patologia humana
Distensió de la pelvis, dels calzes renals i àdhuc dels ronyons a causa de l’acumulació d’orina, provocada per l’obstrucció de l’urèter afectat per càlculs, per tumors (de pròstata o de la bufeta de l’orina principalment) o per compressions extrínseques.
anomalia congènita
Patologia humana
Trastorn produït a conseqüència d’una alteració de la formació o el desenvolupament d’un o de diversos òrgans de l’embrió o del fetus durant la gestació, i que, per tant, és present des del naixement, tot i que pot passar desapercebut durant un temps, àdhuc fins a la vida adulta.
Hom calcula que aproximadament el 8% dels nadons presenta alguna anomalia congènita, encara que només en la meitat dels casos l’alteració és diagnosticada en el moment del naixement
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…