Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
halitosi
Patologia humana
Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.
Es presenta en infeccions superiors de l’aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l’abscés pulmonar, així com en l’estomatitis, la gingivitis, la càries i algunes malalties del tram superior de l’aparell digestiu Es pot produir també en fumadors empedreïts
indisposició
Patologia humana
Malestar que hom experimenta, sobretot a causa d’una mala digestió.
ectima
Patologia humana
Infecció piogènica de la pell caracteritzada per la formació de crostes adherents sota les quals es produeix una ulceració.
Els factors que predisposen a aquesta infecció són els defectes de la higiene, la mala nutrició o la preexistència de lesions cutànies mínimes És una dermatosi pròpia dels infants
abetalipoproteïnèmia
Patologia humana
Malaltia infantil caracteritzada per l’absència de betalipoproteïna i la presència d’acantòcits al sèrum sanguini.
Altres anomalies acompanyants són esteatorrea, retinitis pigmentària, mala absorció, retard en el creixement, deficiència mental i alteracions neuromusculars La seva etiologia és desconeguda, però se sap que és de transmissió autosòmica recessiva És dita també síndrome de Bassen-Kornzweig
ferropènia
Patologia humana
Manca de ferro a l’organisme.
Pot ésser deguda a un augment de les necessitats de l’organisme dones prenyades, a un augment de l’eliminació hemorràgies repetides o a una manca d’absorció síndromes de mala absorció Si la ferropènia és severa pot donar una anèmia microcítica hipocròmica anèmia ferropènica
desnutrició
Patologia humana
Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació, la qual cosa provoca una depauperació progressiva de l’organisme que pot acabar en la caquèxia
.
Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció
raquitisme
Patologia humana
Afecció pròpia del lactant, caracteritzada per una distròfia òssia deguda a una defectuosa mineralització de l’os.
L’origen és la manca de vitamina D, que pot aparèixer per trastorns en l’absorció intestinal, per errors dietètics o per una mala insolació de la pell La manifestació principal del raquitisme són les deformacions òssies engrossiment de les epífisis i encorbament de les diàfisis
escorbut
Patologia humana
Malaltia produïda per manca d’àcid ascòrbic (vitamina C) en l’alimentació (avitominosi C).
La malaltia era corrent en els viatges al voltant del món del s XVI, en les expedicions polars i en els presoners de guerra, per manca d’aliments frescs durant la Primera Guerra Mundial es presentà de forma epidèmica Apareix al cap de 3 o 4 mesos de avitaminosi En mancar la vitamina C es produeix una alteració en la síntesi del teixit collagen i això determina fragilitat dels capillars sanguinis, mala cicatrització de les ferides i anomalies en els ossos En les persones adultes, la malaltia produeix hemorràgies en els follicles pilosos i en la pell, sobretot de les cames,…
osteomalàcia
Patologia humana
Reblaniment del teixit ossi, provocat per una deficient calcificació de la substància òssia fonamental, que es manifesta per fragilitat, flexibilitat i deformitat dels ossos i per dolors que s’exacerben amb els moviments.
Té com a causes més freqüents la hipovitaminosi D, per manca d’aliments rics en vitamina D o per carència solar, la mala absorció intestinal de vitamina D les excessives pèrdues renals de calci i la resistència idiopàtica a la vitamina D La varietat infantil és anomenada raquitisme
leucorrea
Patologia humana
Fisiologia
Secreció genital femenina, de color blanquinós, que pot provenir de l’úter o de la vagina.
En petita proporció és normal, però pot ésser indicativa d’alteracions orgàniques, i sobretot augmenta en les infeccions venèries, com en el cas de la blennorràgia És indicatiu de leucorrea patològica l’augment de quantitat, el canvi de color i la mala olor de la secreció així com la presència de sang