Resultats de la cerca

Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt

Hom creu que és deguda a alteracions en la secreció d’estrògens i de progesterona durant el cicle menstrual

La gravetat de la malaltia és variable, però hom la creu responsable del 5% dels casos de mort sobtada dels infants

Hom creu que és degut a una allèrgia, especialment del tipus alimentari Pot ésser greu, pel perill d’asfíxia, quan afecta les vies respiratòries altes

Amb certa freqüencia, hom l’observa en el cures de l’arteritis temporal i hom creu que no és sinó una forma clínica d’aquesta malaltia

Hom l’atribuí a l’acció d’una brida àmmica constrictora, però actualment hom creu que pot també ser causa d’un defecte del desenvolupament embrionari

Ara, hom la creu provocada per una dieta pobra en ferro, la qual és incapaç d’aportar-ne la quantitat necessària a l’organisme tant per al creixement com per a compensar les pèrdues menstruals

Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen

Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna