Resultats de la cerca

Pot acompanyar una lesió local o bé formar part d’una malaltia general

Pot acompanyar algunes malalties infeccioses generals, sobretot en els infants, com la grip o la pneumònia a vegades, pot observar-se també en presència només de febre elevada

Sol acompanyar-se d’angiomes en altres llocs, com en la retina juntament amb quists renals i hepàtics malaltia de von Hippel-Lindau Algunes vegades hom l’associa també a poliglobúlia

Ocasionada per un bacil gramnegatiu, hom n'ha detectat des d’aleshores epidèmies o casos aïllats en molts països del món La malaltia es manifesta per febre elevada i una afectació de diversos òrgans del cos, fonamentalment el pulmó, en forma de pneumònia sol acompanyar-se de tos, miàlgies, cefalea i diarrea Els casos més greus poden menar a la mort per insuficiència respiratòria aguda Declarada malaltia de declaració obligatòria a l'Estat espanyol des del 1996, la transmissió no és de persona a persona, i actualment es dóna per inhalació d'aerosols amb contingut de bacteris, generalment…

És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és característica Igualment, l’…

La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen…

Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i tumefacció, i…

El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors La causa íntima d’aquest trastorn és atribuïda al desplaçament anormal d’un otòlit, que es diposita sobre la…

La sordesa sobtada consisteix en una pèrdua sobtada i més o menys intensa de la capacitat auditiva, en general d’una sola orella, deguda a una fallada de la funció coclear Aproximadament, afecta anualment 1 persona de cada 5 000, i especialment adults joves La causa íntima és desconeguda, bé que es relaciona amb el sofriment d’algun trastorn circulatori com és la hipotensió arterial o malalties infeccioses víriques com el xarrampió o la parotiditis En general, hom no en determina un factor causal La sordesa se sol establir en un període de poques hores o menys encara De vegades es descobreix…

Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…