La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal. Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra. Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal.
Les febres transitòries i lleus no ocasionen trastorns en l’organisme, més enllà de les molèsties o lleus dolors que caracteritzen la síndrome febril. En canvi, les febres elevades i persistents se solen acompanyar de dolors musculars, articulars i de mal de cap molt intensos i, igualment, poden originar nombroses complicacions. Una de les complicacions més importants i freqüents és la deshidratació provocada per la pèrdua de l’aigua que secreta l’organisme amb la sudació, i que en els casos greus pot causar convulsions, com sovint passa en nodrissons i infants, o estats de deliri, com els passa sovint a les persones grans, o fins i tot coma i mort, quan la temperatura corporal depassa els 42°C.
D’altra banda, la síndrome febril s’acompanya de manifestacions d’origen no determinat però que, pel que sembla, deriven de la producció de determinades substàncies que, a través de la circulació sanguínia, arriben a tots els teixits. Entre aquestes substàncies destaca l’anomenada caquectina, que sembla que és capaç de generar una síndrome tòxica, aguda o crònica. La síndrome tòxica aguda es caracteritza per l’aparició de cansament, manca de gana i dificultat per a concentrar-se. Si la febre és prolongada causa també una síndrome tòxica crònica, com a conseqüència de la qual, l’afectat, a més de cansament i pèrdua de gana, sol desenvolupar una anèmia, pèrdua de pes i, si és una dona, una amenorrea o desaparició de la regla. Si per la mateixa febre o per l’alteració que l’ha originada es desenvolupa una considerable pèrdua de la gana i no es duu a terme una alimentació apropiada, en general es produeix una disminució important del pes corporal, com també una disminució de la capacitat defensiva de l’organisme, la qual cosa afavoreix l’aparició d’altres complicacions.