Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
malaltia de Crigler-Najjar
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per l’absència o per la manca d’activitat de l’enzim UDP-glucuroniltransferasa, necessari per a la conjunció hepàtica de la bilirubina.
Afecta els nadons que presenten icterícia i alteracions en el sistema nerviós central manta vegada és conseqüència d’un tractament amb fenobarbital Fou descrita pels metges nord-americans John F Crigler 1919 i Victor A Najjar 1914
síndrome de Lesch-Nyhan
Patologia humana
Malaltia masculina lligada al sexe, hereditària, causada per una trastorn del metabolisme de les purines.
Els pacients produeixen una quantitat excessiva d’àcid úric i presenten diferents alteracions com retard mental, conducta agressiva, automutilacions i altres trastorns neurològics La síndrome ha estat descrita 1964 pels metges pediatres nord-americans M Lesch i WL Nyhan
Tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas
Patologia humana
La tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas és una parasitosi provocada pel protozou Trypanosoma cruzi , que es transmet a través de diverses menes d’insectes que habiten en regions tropicals o subtropicals d’Amèrica i que evoluciona, en les fases avançades, amb importants lesions a l’esòfag, el cor i el budell gros L’agent etiològic, el Trypanosoma cruzi , és un protozou que desenvolupa una part del cicle vital en els humans o en altres animals i una altra part dins l’aparell digestiu de diverses espècies d’insectes d’aspecte similar als escarabats voladors, de la subfamília Triatominae…
cervell

Visió externa del cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…