Resultats de la cerca

Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt

Hom creu que és deguda a alteracions en la secreció d’estrògens i de progesterona durant el cicle menstrual

La gravetat de la malaltia és variable, però hom la creu responsable del 5% dels casos de mort sobtada dels infants

Hom creu que és degut a una allèrgia, especialment del tipus alimentari Pot ésser greu, pel perill d’asfíxia, quan afecta les vies respiratòries altes

Hom l’atribuí a l’acció d’una brida àmmica constrictora, però actualment hom creu que pot també ser causa d’un defecte del desenvolupament embrionari

Amb certa freqüencia, hom l’observa en el cures de l’arteritis temporal i hom creu que no és sinó una forma clínica d’aquesta malaltia

Ara, hom la creu provocada per una dieta pobra en ferro, la qual és incapaç d’aportar-ne la quantitat necessària a l’organisme tant per al creixement com per a compensar les pèrdues menstruals

Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen

Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna