Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
blocatge cardíac
Patologia humana
Fisiologia
Estat en què el teixit de conducció del cor (nòduls sinusal i auriculoventricular, fascicle de Hiss i fibres de Purkinje) falla en la transmissió normal dels impulsos elèctrics des de l’aurícula als ventricles.
Com a conseqüència, el ritme cardíac sol resultar alterat i es produeixen arrítmies diverses Les causes principals són insuficiència coronària, toxines d’origen infecciós, productes tòxics i trastorns endocrins i nutricis La seva diagnosi correcta és realitzada mitjançant l’electrocardiograma Els blocatges cardíacs més importants són el blocatge sinusal, en què l’impuls resta blocat en el nòdul sinusal, i pot ésser total o parcial el blocatge auriculoventricular, en què l’impuls provinent de l’aurícula es bloca en el nòdul auriculoventricular s’anomena incomplet de primer grau quan la…
flegmó de Reclus
Patologia humana
Inflamació difusa del coll, poc supurativa, des de la regió esternal al maxil·lar inferior.
Té una evolució molt lenta
pterigi del coll
Patologia humana
Brida congènita de teixit conjuntiu i fàscia des de la regió mastoide fins a la clavícula.
rickettsiosi
Patologia humana
Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes (com puces, polls o paparres), des d’animals (com rates, vaques, etc) o des d’individus infectats, fins a individus sans.
Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses
reumatisme palindròmic
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda, caracteritzada per episodis recurrents d’artritis, de durada variable, des d’unes poques hores a una setmana.
Resulten especialment afectats els genolls i els dits de les mans Entre les diferents crisis no hi ha cap símptoma de la malaltia
narcolèpsia
Patologia humana
Accés paroxismal de son, de caràcter patològic, que s’instaura bruscament i pot durar des de pocs minuts fins a unes quantes hores.
Es pot presentar com a conseqüència de lesions del sistema nerviós central o bé d’una manera idiopàtica, com en la síndrome de Gélineau
teratologia
Patologia humana
Ciència que estudia les malformacions embrionàries, tant des del punt de vista morfològic de les monstruositats com del de llurs causes originàries en plantes i animals.
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es…
meràlgia parestètica
Patologia humana
Afecció caracteritzada per dolors i trastorns diversos de la sensibilitat, que apareixen en el territori del nervi femorocutani extern i que varien des de la simple hiperestèsia fins a l’anestèsia total.
Pot ésser deguda a una malaltia infecciosa aguda, a la intoxicació amb plom o alcohol o a una diabetis
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes