- El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cel·lular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercel·lular dels teixits cap a la circulació venosa.
- La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes.
- Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una tumefacció progressiva, en general indolora, que inclou des de les mans fins a les aixelles o des dels peus fins a l’engonal.
- De vegades, en casos molt evolucionats o molt greus, i especialment en absència de tractament, el membre inferior, o tots dos, poden adquirir una grandària francament notable, i per això aquest trastorn és anomenat aleshores elefantiasi.
- El limfoedema també pot ésser degut a un tumor maligne que comprimeix un vas o conducte limfàtic important. Així, davant una inflor considerable que afecta només un braç o una cama i és indolora cal adreçar-se al metge de seguida.
- Per tal de reduir la tumefacció i atenuar les molèsties que se’n deriven com ara pesadesa, cansament o dificultat de moviments, s’aconsella de mantenir l’extremitat afectada en una posició elevada durant el repòs, i en aquesta posició realitzar un massatge suau des dels peus fins a les cuixes o des de les mans fins als braços. És igualment important una higiene acurada i, sempre per indicació mèdica, l’ús de mitges o embenatges elàstics.
- El trastorn sol evolucionar progressivament, però de vegades s’interromp durant un període de temps determinat, bé pel tractament o bé de manera espontània. En canvi, en d’altres casos s’exacerba, per exemple, a causa d’episodis de limfangitis que es presenten amb dolor, febre i malestar general.
- La guarició definitiva només es pot aconseguir en alguns casos, bé amb diverses tècniques quirúrgiques que aconsegueixen de millorar la circulació limfàtica, o, eventualment, amb el tractament d’algunes malalties que poden haver causat l’alteració, com ara síndrome postflebítica, filariosi o limfangitis repetitiva.