Resultats de la cerca

Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum , que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora el genu varum , és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum , el desplaçament del genoll cap enrere Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies Cal tenir en compte…

La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden…

El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors La causa íntima d’aquest trastorn és atribuïda al desplaçament anormal d’un otòlit, que es diposita sobre la…

Definició La luxació , anomenada també dislocació , consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de manera que els ossos se separen i perden llur relació normal Causes La luxació és deguda a una fallada dels elements de contenció articular que, en condicions normals, garanteixen l’encaix dels ossos articulats i limiten la capacitat de moviment Aquests elements són els lligaments, la càpsula sinó vial, els tendons, els músculs i la pell que cobreix l’articulació Si el conjunt de contenció falla, a causa d’una malformació o una lesió d’aquests…

Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns…

De vegades és associada a altres ptosis viscerals