Resultats de la cerca

Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme

És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica

Les hemorràgies poden ésser de la pell, de les mucoses nas, genives, dels òrgans interns estómac, pulmons, ronyons, budells, musculars, articulars i sobretot intraarticulars, amb signes inflamatoris hemartrosis En la majoria dels casos es produeixen espontàniament El gran retard en el procés de coagulació és degut al funcionament inadequat d’algun factor de la coagulació en el 90% dels casos es tracta dels factors VIII o IX, que determinen les hemofílies A i B respectivament, tot i ésser normals els restants elements físics i biològics que hi són presents

Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…

Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…

És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El pronòstic és molt…

Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del…

L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia…