Resultats de la cerca

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i…

La mastitis aguda és la inflamació amb formació d’abscessos, causada, generalment, per estafilococs Es dona en mares lactants, sobretot en les quatre setmanes després del part

El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A   no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de…

Va acompanyada, gairebé sempre, d’inflamació de l’ovari i no difereix clínicament de la salpingoovaritis o salpingooforitis Les etiologies més importants són la gonocòccica, la puerperal, el postavortament estreptococs, estafilococs i EColi i la tuberculosa Clínicament, el quadre és similar al d’una peritonitis pelviana El tractament inicialment ha d’ésser conservador antibiòtics, analgèsics, repòs, etc, i si aquest fracassa cal fer un tractament quirúrgic d’urgència

És provocada per gèrmens piògens estreptococs i estafilococs, i es localitza sobretot en zones de frec intens i propícies a la suor, com ara les aixelles La inflamació determina enrogiment, inflor, dolor i calor, i fins i tot pot arribar a formar-hi abscessos

Freqüentment unilateral, és deguda a una inflamació del conducte de sortida i augmenta considerablement de grandària Elimina pus abundant per la part posterior dels llavis majors Si s’obtura el conducte es forma l’abscés de Bartholin

Habitualment la inflamació afecta també les venes i els capillars, motiu pel qual hom l’anomena també vasculitis

La sinusitis aguda és deguda a infeccions bacterianes que apareixen quan es dificulta el drenatge de la mucosa nasal, ingurgitada i hipertrofiada per una rinitis allèrgica o per una rinitis vírica més rarament és deguda a una sepsi dental o a una fractura del maxillar a causa d’una extracció dentària Clínicament es manifesta per dolor i hipersensibilitat local, mal de cap i febre El tractament consisteix en analgèsics i antibiòtics i en el drenatge adequat del nas, és a dir, el tractament de la rinitis associada Les complicacions de la sinusitis són rares, però molt greus osteomielitis,…

Determina focus d’inflamació i de desmielinització del nervi òptic Hom pot observar-la en el curs de certes malalties víriques, de l’esclerosi múltiple, d’oclusions vasculars com en l’arteritis temporal, per intoxicacions plúmbiques o alcohòliques i en el decurs de la meningitis i de la sífilis Pot afectar només un ull o bé tots dos provoca ceguesa, que segons quines siguin la causa i la gravetat de la malaltia, pot recuperar-se o no És anomenada també neuritis òptica

La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui