Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
síndrome de Marfan
Patologia humana
Trastorn hereditari del teixit connectiu que ocasiona alteracions oculars, osteoarticulars i cardiovasculars.
Es transmet de manera autosòmica dominant i es manifesta ja en la infantesa Hi ha un creixement exagerat dels ossos llargs, amb una talla i una envergadura excessives per a l’edat, i amb els dits molt llargs aracnodactília Les articulacions són molt laxes i hiperextensibles els peus, plans, i les luxacions articulars, freqüents Pot haver-hi també luxació del cristallí, dilatació de l’aorta i insuficiència de la vàlvula aòrtica cardíaca Fou descrita pel metge francès Bernard-Jean Antonin Marfan 1858-1942
quist ossi
Patologia humana
Quist localitzat a la metàfisi dels ossos llargs d’individus joves.
discondroplàsia
Patologia humana
Nom donat a les anomalies del procés d’ossificació endocondral dels ossos llargs.
hepatocarcinoma
Patologia humana
Carcinoma hepatocel·lular, el més freqüent dels tumors malignes del fetge, derivat d’una transformació anòmala dels hepatòcits.
De vegades es tracta d’un tumor únic, per bé que se sol presentar en forma de múltiples nòduls escampats pel teixit hepàtic que en llur creixement poden infiltrar el teixit sa circumdant o bé mantenir-se aïllats durant llargs períodes i comprimir el parènquima adjacent a mesura que van creixent Si bé hom no coneix les causes íntimes de l’hepatocarcinoma, han pogut ésser determinats alguns factors que en molts casos predisposen i afavoreixen la seva aparició, com la cirrosi hepàtica derivada d’una intoxicació alcohòlica crònica i la produïda per l’hepatitis crònica vírica
candidiasi
Patologia humana
Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida, especialment per l’espècie Candida albicans.
S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…
cistitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la bufeta de l’orina, generalment d’origen bacterià (colibacils, estafilococs, pròteus, estreptococs, bacil de Koch).
Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…
filament uretral
Patologia humana
Cadascun dels corpuscles blanquinosos, llargs i prims, que hi ha a l’orina dels malalts afectats d’uretritis.
Tumor benigne d’os
Patologia humana
Definició El tumor d’os és constituït per un conjunt de cèllules, provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia, que, per raons desconegudes, en un moment determinat experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir a un ritme superior al normal Es considera que el tumor és benigne quan les cèllules que el conformen, observades al microscopi, presenten un aspecte similar a les del teixit del qual procedeixen En aquest cas, les cèllules del tumor continuen unides entre elles amb una gran cohesió i es mantenen nítidament separades de l’os que les envolta…
malaltia d’Ollier
Patologia humana
Trastorn, habitualment hereditari, caracteritzat per un creixement desmesurat i disharmònic dels cartílags, sobretot en les metàfisis dels ossos llargs.
Determina deformitats òssies i retard en el creixement Fou descrita pel cirurgià francès Léopold Ollier 1830-1900 Hom l’anomena també condrodisplàsia
Hipocondria
Patologia humana
La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una mesura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina