Resultats de la cerca

El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia

Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant, anèmia, leucopènia…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que…

Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es…

Així, hom pot parlar d’apoplexia de la coroide de l’ull, de la melsa, del pàncrees, del pulmó, del ronyó, etc

La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’administració de…

És una brucellosi causada per Brucella melitensis Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes