Resultats de la cerca

Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa…

Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es destaquen l’…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…