Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació.
Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes. Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les superfícies orgàniques, però que, per una fallada de les defenses, poden, eventualment, precipitar-se i difondre’s a l’interior de l’organisme. En canvi, hi ha microorganismes, especialment algunes espècies de bacteris, que són particularment invasius perquè disposen en les seves estructures superficials de determinats elements proteics, anomenats impedines, que interfereixen o neutralitzen l’acció defensiva de l’organisme; o bé perquè elaboren i secreten al voltant d'altres elements proteics, anomenats agressines, la finalitat de les quals és descompondre o fraccionar els teixits que s’oposen al seu pas.
| tipus d’agressina | acció |
|---|---|
| hialuronidasa | fragmenta el ciment intercel·lular |
| col·lagenasa | descompon les fibres de col·lagen |
| elastasa | descompon el teixit conjuntiu fibrós |
| coagulasa | interfereix en la formació de coàguls sanguinis |
| quinasa | descompon els coàguls sanguinis |
| lipasa | descompon els lípids de la membrana cel·lular |
| lecitina | actua sobre la membrana cel·lular |
| glicosidasa | descompon la capa protectora de moc |
| mucinasa | descompon la capa protectora de moc |
| proteasa | actua sobre les estructures cel·lulars proteiques |
| dornasa | fracciona l’ADN en nucleòtids |
Gràcies a la presència de les impedines, doncs, algunes espècies de bacteris, com per exemple l’estafilococ daurat o la Neisseria gonorrhoeae, presenten una resistència particular a ésser absorbides per les cèl·lules de defensa o a ésser destruïdes al seu interior. D’aquesta manera, aquests bacteris presenten una gran invasivitat, i són especialment virulents. D’altra banda, gràcies a l’elaboració i la secreció d’agressines, nombroses espècies de bacteris poden descompondre les secrecions de moc que recobreixen i protegeixen les mucoses, filtrar-se entre les cèl·lules dels teixits, fragmentar les fibres de col·lagen del teixit conjuntiu, fraccionar o impedir que es formin coàguls sanguinis, alterar la composició de les membranes cel·lulars i penetrar en les cèl·lules, o destruir alguns components estructurals intracel·lulars, com ara proteïnes o àcids nucleics.
D’altra banda, els virus en general i algunes espècies de bacteris, fongs, protozous i fins i tot helmints són capaços de penetrar en les cèl·lules amb les quals presenten afinitat, per a establir-s’hi i reproduir-s’hi eventualment. Les lesions que pot experimentar la cèl·lula infectada en aquests casos és variable. Pot passar que la lesió no sigui evident, o que la cèl·lula no pugui mantenir el funcionament adequat que li correspon; de vegades es pot modificar el codi genètic de la cèl·lula, i d’altres, tard o d’hora, la cèl·lula es destrueix.