Resultats de la cerca

La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell, d’origen desconegut, que provoca una descamació de plaques seques o grasses de color blanquinós o grogós, i que de vegades es presenta amb picor La forma més lleu i habitual de presentació d’aquesta malaltia és la caspa, que es localitza al cuir cabellut La dermatitis seborreica és una malaltia crònica de llarga duració El tractament aconsegueix una millora temporal, però no la guareix de manera definitiva Per aquesta raó, encara que s’arribi a una millora de la situació, convé continuar el tractament per evitar que les manifestacions…

Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia, hepatitis, etc Convé que el nen estigui aïllat…

Es desenvolupa a partir de les cèllules embrionàries que originen els diversos tipus de teixits renals moltes vegades és bilateral El seu origen, congènit, no es coneix, tot i que hom sap que no es tracta d’una alteració hereditària en alguns casos apareix conjuntament amb altres alteracions congènites, com l’absència de l’iris de l’ull o el desenvolupament exagerat d’una meitat del cos El pronòstic de la malaltia, que espontàniament tendeix a generar metàstasis i resulta fatal en pocs anys, ha experimentat una notable millora a mesura que ha evolucionat el tractament, que està basat en l’…

La sordesa sobtada consisteix en una pèrdua sobtada i més o menys intensa de la capacitat auditiva, en general d’una sola orella, deguda a una fallada de la funció coclear Aproximadament, afecta anualment 1 persona de cada 5 000, i especialment adults joves La causa íntima és desconeguda, bé que es relaciona amb el sofriment d’algun trastorn circulatori com és la hipotensió arterial o malalties infeccioses víriques com el xarrampió o la parotiditis En general, hom no en determina un factor causal La sordesa se sol establir en un període de poques hores o menys encara De vegades es descobreix…

Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu Apareix, generalment…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels trastorns que l’…

L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia…

Té un període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic, seguit d’un període prodròmic de començament sobtat amb febre alta, cefalàlgies, vòmits, convulsions, raquiàlgies, dispnea, taquicàrdia i erupció prèvia en les zones de flexió Aquest període, de tres dies de duració, és seguit de l’aparició de l’exantema, després d’una millora de tota la simptomatologia L’exantema verolós, de predomini centrífug i monocíclic, evoluciona en forma de màcules, pàpules i vesícules umbilicades al cinquè dia reapareix la febre, i les vesícules es transformen en pústules, que, en dessecar-se, resten en forma de…

És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…

La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis que es manifesten en…