Resultats de la cerca

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable…

Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal

L’osteoporosi és el trastorn més habitual del metabolisme ossi Consisteix en una disminució de la densitat del teixit de l’os, a causa de la qual els ossos esdevenen més fràgils La disminució de la densitat òssia ès un procés fisiològic que es presenta de manera natural amb el pas dels anys Només és considerada una malaltia quan provoca manifestacions, com ara dolor o fractures Si es descobreix casualment en efectuar estudis per a d’altres malalties, no cal aplicar-hi tractament si no genera símptomes Durant el tractament de l’osteoporosi, cal que hom segueixi una…

L’osteoporosi és la descalcificació més freqüent

Es pot produir en el decurs dels tractaments mal portats en què hom empra composts químics d’aquest metall Els trastorns principals que provoca són estomatitis, gingivitis, nefritis, hemorràgies, agranulocitosi, osteoporosi i alteracions cutànies, neurològiques i digestives

Es caracteritza per la presència d’osteoporosi, osteomalàcia i osteïtis fibrosa quística formació de quists fibrosos ossis, conjuntament amb un augment de la concentració de fòsfor a la sang i amb una disminució gairebé constant de la concentració de calci Aquest estat morbós és causat per un increment en la secreció d’hormona paratiroide hiperparatiroïdisme secundari

Segons la direcció cap on es decanta el necessari equilibri entre la formació i la reabsorció de l’os, hom pot dividir les osteopaties en dos grans grups les que van acompanyades d’un augment de calcificació òssia com l’osteopetrosi, l’hipoparatiroïdisme i les neoplàsies osteocondensants i les que representen una disminució de calcificació òssia com l’osteoporosi, l’osteomalàcia i les neoplàsies osteoclàstiques

Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…

Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en els adults…

Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…