Resultats de la cerca

Aquest conserva íntegres la intelligència, la memòria, la lucidesa de pensament i la capacitat de judici i de raciocini, sempre que la seva aplicació no afecti el tema del deliri El paranoic és, doncs, una persona d’aparença normal i de comportament raonable mentre no l’afecti el tema delirant Els deliris paranoics preferents són de persecució, de grandesa, eròtics i d’injustícia

La paranoia és un trastorn mental que es caracteritza per l’aparició d’idees delirants, en general de persecució, estructurades en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals Els deliris paranoics se solen presentar entre 30 anys i 40, sobretot en persones que tenen una personalitat paranoica i caracteritzada per una desconfiança general en qualsevol situació, rigidesa en les conviccions i un marcat egocentrisme De vegades es desencadenen com a resposta a una pèrdua important o una situació especialment conflictiva La persona…

Definició La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament parallel’ Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la…