- La paranoia és un trastorn mental que es caracteritza per l’aparició d’idees delirants, en general de persecució, estructurades en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intel·lectuals.
- Els deliris paranoics se solen presentar entre 30 anys i 40, sobretot en persones que tenen una personalitat paranoica i caracteritzada per una desconfiança general en qualsevol situació, rigidesa en les conviccions i un marcat egocentrisme. De vegades es desencadenen com a resposta a una pèrdua important o una situació especialment conflictiva.
- La persona paranoica sol sentir que d’altres persones el volen perjudicar, que el persegueixen o que el volen assassinar, però en altres casos el deliri es basa en una gelosia injustificada, en malalties inexistents o un sentiment de grandesa del tot inapropiat. La característica principal d’aquest tipus de deliris és la seva incorregibilitat: és impossible de convèncer el malalt del seu error. Més encara, de vegades el deliri sembla tan lògic que el paranoic arriba a convèncer els altres que és veritat, i fins i tot en rep l’ajut que necessita per a acomplir els seus objectius.
- Aquests malalts han d’ésser sotmesos a tractament psiquiàtric, perquè el seu comportament de vegades és molt agressiu i també hi ha la possibilitat del suïcidi. Cal, però, ésser molt acurat quan se suggereix aquesta necessitat ja que, per definició, els paranoics són molt susceptibles i contraris a acceptar que estan malalts.
- El tractament consisteix bàsicament en l’administració de fàrmacs antipsicòtics i en la psicoteràpia. Així, sovint convé l’hospitalització temporal en un centre especialitzat.
- Quan el trastorn es presenta sobtadament i a conseqüència d’una situació crítica constatable, el deliri sol desaparèixer al cap d’unes setmanes o alguns mesos. En els altres casos, el pronòstic és més greu i el trastorn pot esdevenir crònic, tot alternant períodes d’increment de l’activitat delirant amb èpoques de latència.