Resultats de la cerca

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural…

És una malaltia força rara pot presentar quadres clínics de gravetat molt diversa, però té com a manifestació més freqüent la meningitis aguda És anomenada també listerellosi

És un tumor benigne, de creixement lent, però que pot produir trastorns a causa del seu volum o quan afecta un òrgan vital

El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia

En petita proporció és normal, però pot ésser indicativa d’alteracions orgàniques, i sobretot augmenta en les infeccions venèries, com en el cas de la blennorràgia És indicatiu de leucorrea patològica l’augment de quantitat, el canvi de color i la mala olor de la secreció així com la presència de sang

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…

Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general

La més freqüent és la peritonitis bacteriana aguda , secundària a contaminacions per apendicitis, úlcera pèptica perforada, contaminació produïda en el curs d’operacions, inflamacions pelvianes i obstrucció i estrangulació o trencament de l’intestí Clínicament la peritonitis es manifesta per un quadre d’abdomen agut amb dolor important, vòmits, defensa muscular, ili paralític, etc Si no és tractada adequadament pot menar a la mort a causa d’un quadre de xoc

Es pot presentar com a conseqüència de lesions del sistema nerviós central o bé d’una manera idiopàtica, com en la síndrome de Gélineau