Resultats de la cerca

Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a…

És observada en determinats casos d’hemiplegia i en algunes cegueses corticals, en les quals el malalt no solament nega el defecte sinó que intenta de dissimular-lo

És caracteritzada per una manca de creixement dels ossos en longitud junt amb un engreixament periòstic produeix un nanisme que afecta solament les quatre extremitats Forma part del nombrós grup de les condrodistròfia

Pot afectar tots els músculs de la cara paràlisi perifèrica o solament els de la part baixa paràlisi central En la paràlisi facial perifèrica hom anomena signe de Bell la desviació, cap amunt i enfora, del globus ocular del costat afectat quan el pacient intenta de tancar l’ull

Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En…

L’estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment matenen els eixos visuals dels dos ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Sí l’estrabisme afecta una persona adulta, per exemple a causa d’una paràlisi dels músculs oculars consegüent a un traumatisme, es presenta una visió doble, molt molesta, de vegades acompanyada de vertigen, nàusees i vòmits En l’infant, l’estrabisme no respresenta solament una alteració estètica, com pensa molta gent de manera equivocada, sinó que provoca una pèrdua de l’agudesa visual de l’ull desviat Si hom…

Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…

És anomenada epispàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara superior del penis És un trastorn relativament estrany, que es presenta en un infant de cada 30 000 És deguda a una anomalia del desenvolupament embrionari, de gravetat molt variable Així, pot consistir solament en una localització del meat a la cara superior del penis, però en els casos més greus consisteix en una gran obertura que comunica directament la bufeta urinària amb l’exterior El tractament consisteix en una intervenció quirúrgica per a…

La diagnosi de les malalties que afecten els òrgans del sistema reproductor es basa en l’estudi de les manifestacions i en les dades obtingudes en l’exploració física Tanmateix, però, per a concretar la diagnosi cal habitualment realitzar algunes proves complementàries Aquestes proves diagnòstiques són molt diverses, n’hi ha de senzilles i d’altres de més sofisticades Actualment hom disposa de mètodes molt específics que solament s’apliquen en casos molt concrets A continuació es descriuen els principis de les proves utilitzades més habitualment que en general són suficients per…