- L’estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del paral·lelisme que normalment matenen els eixos visuals dels dos ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte.
- Sí l’estrabisme afecta una persona adulta, per exemple a causa d’una paràlisi dels músculs oculars consegüent a un traumatisme, es presenta una visió doble, molt molesta, de vegades acompanyada de vertigen, nàusees i vòmits.
- En l’infant, l’estrabisme no respresenta solament una alteració estètica, com pensa molta gent de manera equivocada, sinó que provoca una pèrdua de l’agudesa visual de l’ull desviat. Si hom no hi aplica un tractament adequat, després de vuit anys d’edat la pèrdua visual de l’ull desviat és definitiva i irrecuperable.
- Fins a sis mesos d’edat, és normal que l’ull es desviï esporàdicament. Però si és permanent, indica que hi ha una paràlisi d’algun múscul ocular que ha d’ésser tractada adequadament, Després de sis mesos, qualsevol desviació d’un ull ha d’ésser considerada anormal i requereix una diagnosi.
- L’estrabisme pot tenir un origen hereditari, i per això els fills de les persones que en són afectades hi estan més predisposats. Per tant, encara que sembli que la mirada és paral·lela, és possible que tinguin un ull desviat, bé que lleument. Així, convé d’efectuar una revisió oftalmològica com més aviat millor.
- En el tractament, és prioritari que l’infant recuperi la capacitat visual que podria haver perdut en l’ull desviat. S’aconsegueix amb un tractament prolongat consistent en l’oclusió d’algun dels dos ulls, segons el cas, i en exercicis visuals especials. Solament després d’haver recuperat la visió adequada, hom procedeix a la correcció de la desviació, de vegades amb la cirurgia.
- Sovint, l’origen de l’estrabisme és un defecte de retracció, com ara la hipermetropia, i es pot solucionar amb lents.