Resultats de la cerca

Clínicament hom hi distingeix una fase premicòtica, amb alteracions cutànies inespecífiques, una fase d’infiltració cutània i una darrera fase tumoral, amb ulceracions de la lesió i afectació ganglionar i visceral

Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la…

És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis o inflamació…

És anomenat síndrome adrenogenital el conjunt d’alteracions originades per una elaboració exagerada d’hormones masculines per part de l’escorça suprarenal, la qual cosa ocasiona una masculinització en l’organisme de les dones que en són afectades La síndrome adrenogenital és una conseqüència de la hiperplàsia suprarenal congènita, comentada anteriorment Tanmateix, però, també es pot presentar en qualsevol moment de la vida, tant per una hiperplàsia suprarenal de qualsevol origen com pel desenvolupament d’un tumor suprarenal capaç de secretar andrògens en quantitats anormals Les manifestacions…