Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Roy Chapman Andrews
Biologia
Geografia
Història
Explorador i naturalista nord-americà.
Com a membre de l’American Museum of Natural History del qual fou director des del 1935 fins al 1942 viatjà per Alaska i Àsia, on féu importants descobertes paleontològiques Fou un bon especialista en cetacis, i aplegà una notable collecció de fòssils
Agustí Canelles i Carreres
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i religiós.
Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…
xian
Geografia
Circumscripció administrativa de la Xina, inferior a la província, que aplega en general de 200 000 a 500 000 habitants.
Dels 2 000 xian existents, una seixantena són autònoms
Esteve Terradas i Illa
Esteve Terradas i Illa (al centre) amb la junta de la Societat Astronòmica de Barcelona
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Enginyer industrial i de camins i matemàtic.
Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
atles geogràfic

Mapa de Pèrsia de l’Allgemeiner grosser Atlas
Geografia
Compilació de mapes de tot el món o d’una part.
El nom li fou donat durant el Renaixement de la figura mitològica d’Atles sostenint la volta celeste La més antiga d’aquestes compilacions conegudes és del s II constava de 27 mapes i acompanyava la Geografia de Ptolemeu Pot ésser considerat, també, un atles el mapamundi català del 1375 No fou, però, fins al segle XVI que hom inicià l’edició d’atles independents Els més interessants d’aquesta època són l’atles de Lafreri, editat a Roma amb el títol de Tavole moderne di geografie raccolte et messe secondo l’ordine di Tolomeo , en el qual foren recollits els mapes de Ptolemeu i hom n'afegí…
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…