Resultats de la cerca

Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’…

En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i…

Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc

Es produeix a les latituds altes i s’enfonsa fins a assolir el nivell que li correspon per la seva densitat

Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs

Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar…

De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En…

L’aigua de fons de l’Antàrtida i l’aigua de fons de l’Atlàntic nord es produeixen a les zones de glaç de les latituds extremes de l’Atlàntic mar de Noruega i de Grenlàndia i al voltant de l’Antàrtida principalment a la mar de Weddell

La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per…

El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal…