Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
diastimòmetre
Geografia
Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se.
Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
desboscament
Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns pobles primitius…
canyó submarí
Geografia
Entallament profund en la plataforma i el talús continentals, que forma una vall submarina estreta, de parets escarpades, que davalla cap a les planes abissals, i generalment correspon a la continuació d’un curs fluvial.
Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus
cantó
Geografia
Divisió administrativa de la República Francesa superior al municipi i inferior a l’arrondissement o districte.
Aquesta divisió fou vigent a Catalunya durant l’ocupació napoleònica des del 1810
estació
Geografia
Geologia
Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.
L’estació és presa com a vèrtex per a una triangulació, o com a punt de referència per a mesures d’altres tipus Hom acostuma a materialitzar-la sobre el terreny amb algun senyal determinat