Resultats de la cerca

Especialitzat en geografia humana i econòmica, creà un mètode de representació cartogràfica del poblament mitjançant una sèrie de punts

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció de…

Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini

Estudià l’erosió fluvial i els cicles d’erosió i peneplà Escriví, entre altres obres, Physical Geography 1898, Physiogéographie 1911 i The Reefs Problem 1928

Del 1585 al 1587 féu tres expedicions a les regions àrtiques en recerca del pas del nord-oest, durant la primera de les quals descobrí l’estret que porta el seu nom L’any 1592 navegà per les mars del Sud i descobrí les illes Malvines Fou inventor d’un tipus d’octant Escriví The Seaman's Secrets 1594 i The World’s Hydrographical Description 1595

És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior

Participà en l’expedició de recerca del pas del nord-oest al Pacífic 1612 i d’inspecció a la costa oest de Grenlàndia, en l’exploració de la badia de Hudson i de la costa est de l’illa de Southampton 1614 El 1616 explorà la després anomenada badia de Baffin, on assolí una latitud nord de 77° 45´, i donà observacions plenament confirmades per les exploracions modernes Fou el primer navegant a determinar per mar la longitud segons observacions astronòmiques Al servei d’una companyia de l’Índia oriental recorregué el golf Pèrsic i la mar Roja, i morí a causa de les ferides que rebé en un atac…

Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…

Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon…