Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Robert F. Scott
Geografia
Història
Marí i explorador britànic.
El 1901 dirigí una expedició a l’Antàrtida amb el vaixell Discovery , que arribà als 82° 17’ de latitud S El 1910, amb el vaixell Terra Nova , organitzà una expedició amb el propòsit d’atènyer per primera vegada el pol sud L’expedició hi arribà el 15 de gener de 1912, però l’explorador noruec RAmundsen els havia precedit al mes de desembre del 1911 Scott i els seus quatre acompanyants trobaren la mort en el camí de retorn Escriví The Voyage of the Discovery 1905
Boris F’odorovič Dobrynin
Geografia
Geògraf soviètic.
Ocupà la càtedra de geografia física dels països estrangers a la Universitat de Moscou del 1938 al 1941 Després professà a les universitats de Tbilisi i Kíev
Aleksandr F’odorovič Middendorf
Biologia
Geografia
Explorador i naturalista rus.
Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75
Antoni F. Tulla i Pujol
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, es doctorà el 1982 És professor des del 1974 i catedràtic de geografia des del 1989 S'ha interessat per la geografia rural Estructura agrària tipologia d’explotacions de muntanya Alt Pirineu català Urgellet-Baridà 1988, Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya 1990 també ha estudiat la divisió funcional de Catalunya i l’impacte territorial en àrees metropolitanes El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona en collaboració, 1986 tot aplicant els models…
paràmetre de Coriolis
Geografia
Component de l’acceleració de Coriolis de més pes en les equacions de la dinàmica marina que és designada generalment per la lletra f = 2 W sin f, on W és la velocitat angular de la Terra i f és la latitud.
A les latituds mitjanes, f és de l’ordre de 7×10 - 5 s - 1
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant, depèn…
Roser Majoral i Moliné
Geografia
Geògrafa.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…